Manda ! #5 – 16 de febrièr 2026

Cette semaine, on retrouve le 5ème numéro de l’émission « Manda ! »

 

Non doblidatz pas de votar per l’emission sus la plataforma Ma Région Citoyenne

 

Votatz per Manda ! es aquí.

Intro

🛏️🎵 Beastie Boys -"Live At P.J.’s"@Letterman

🎤 Abans d’entemenar lo mes de febrièr, nos caldrà pausar un pauc sul mes de genièr que tristament veguèt la despartida de Maria Roanet a l’espital de Sant-Africa dimenge lo vint e cinc . Es la novèla que tombèt en plen de la dictada occitana organizada per l’associacion Cap l’Òc, que se teniá a Carré des Arts e prenguèt lo monde a la decebuda.

Una autra pensada per lo paure Crestian Dur, nòstre vesin de la Plaça de la Capela que teniá fa temps una cronica a France Bleu Erau, puèi que se vesiá de quora en quora dins las manifestacions e festas occitanas o relativas a la cultura occitana. Èra sortit de Severac la Gleisa, çò me sembla e un crane locutor natiu de la lenga nòstra. El tanben defuntèt a la debuta de l’an.

🎤Una emission d’una ora en occitan e en catalan amb d’unes tròces de cultura mediteranenca, de Ròck, de Punk, de Jazz, de Ukulele e un tamarron que fa còrrer los pebrons.

  • 🎵Intro Besièrs : Marie Rouanet

  • 📢Qualques mots de Maria Roanet, sus son barri Besierenc. Dins sa votz pròpri.

🎤Per l’emission de duèi avèm :

  • Lo vocabulari

  • La recepta : de topina, de mangiscla, amb la cultura occitana tan coma catalana cal totjorn parlar de manjar, donca una recepte tipica, encara mens cara, encara mai simpla per festejar Nòstra Dama de Candelosa : « las pascadas ».

Vocabulari

🎤 Non, l’amic Eric es pas amb nosautres per lo vocabulari quicòm me ditz qu’es cunhat o melhor subreconjat coma se dison los gascons. Alara duèi la cronica de vocabulari es Andriu Lagarda que la vos farai passar dins ma votz. Andriu Lagarda l’autor de “Al picar de la dalha” – amb qualques diches sul mes de febrièr :

Legir paginas 11, 12,13, 14

Viva la Candelosa o visca la Candelosa

🎤 Recepta tirada del libre de Jòrdi Girard, lo nòstre felibre.
Lo Milhautenc a taula
🎤 Polita ! Melia ! Sonatz los enfants que plòura lèu… E venètz ! Al diable l’argent ! A mai ajessem pas lo lo­ís d’aur per far sautar la “crêpe“, coma dison – sul cabinet, qu’aquó nos empacha pas de tastar nòstra pascada de la Candelosa ! “ .

E davant tota l’ostalada acampada sul pic, se podiá ausir la Frasia explicar : “Dins una escudela mesclatz un brave planponh de farina, dos uòus, un espessuc de sal. Desfelcissètz amb mièg litre de lach freg. N’i a qu’aiman d’i trissar de jolvèrd, de lardons o de cebas. Quand l’òli freginarà dins la padena, vojatz vòstra pasta que vos caldrà ponchar per en dejos amb la forqueta : aital la pascada s’apegarà pas e rosselejarà. Aquí un costat de fach !
Se sètz adrech la faretz sautar per la virar. S’avètz paur, la viraretz sus un cabucèl. Metètz tornar al fuòc qualquas minutas e lèu la pascada serà presta. Freja se laissarà endavalar, mas cauda, totes dison qu’es mai gostosa.
Defòra, los nivols avián crevat e Polita de repotegar : “Macassieu, quand plòu sus la candela, plòu sus la gavèla. Encara un estiu de fotut !”.

5 gròssas culhièrs de farina,
2 uòus entièrs,
un mièg de lach.
Sal.
A causir : jolvèrd, cèba o lardon
  • 📢 pichon ponch de gramatica, aquí Jòrdi Girard fa dire a Polita que plòu sus la gavèla. I a dos mots possibles, un masculin, lo gavèl qu’es la bròca que ven sus la soca de vinha, un femenin per parlar de l’ensemble de gavèls que dona la gavèla. Es una caracteristica idiomatica de l’occitan de femenisar un mot masculin per l’augmentar o lo rendre collectiu. Mai important, que. Un figuièr es pas qu’una bròca e la figuièra qu’es mai bartassuda.

  • 🎵 Barrut – L’èrba d’agram

  • 📢 L’èrba d’agram, lo crit d’afirmacion fòrt de Joan Bodon “Es sus la talvera qu’es la libertat !” Cantat per Lo Barrut, de dos mil detz e set ja. A tu Celian.

     

Els Germans Roca i la Cuina Catalana

>  Introducció

Bon dia a tothom, benvinguts al restaurant català.

I/ La crònica

Avui abordarem un tema que em toca especialment el cor: la gastronomia catalana. Perquè la cuina no és només allò que tenim al plat… és una llengua, una història, un territori i una manera de viure. I per representar aquesta cuina catalana contemporània, he triat presentar-vos tres germans que s’han convertit en llegendes vives de l’alta gastronomia mundial: Joan, Josep i Jordi Roca. Tres germans, tres talents, una mateixa passió i un restaurant mític: El Celler de Can Roca, a Girona, a Catalunya.

Poseu-vos còmodes, agafeu la llibreta de receptes i el bolígraf que l’acompanya, i sobretot… …obriu bé les orelles!

1. Els germans Roca: una història de família catalana

La història comença a Girona, a Catalunya, en un barri popular. Els pares dels germans Roca tenen un petit restaurant familiar, Can Roca, on la mare cuina i el pare serveix els clients.
Els tres germans creixen literalment entre cassoles i taules, en aquest ambient càlid on la cuina és un llenguatge quotidià.

Joan Roca, el gran, nascut el 1964, esdevé xef cuiner. És el creatiu, el director d’orquestra de la cuina.
Josep Roca, nascut el 1966, s’especialitza en el vi i esdevé sommelier. És el poeta del vi, aquell que explica les ampolles com si fossin històries.
Jordi Roca, el petit, nascut el 1978, esdevé pastisser. És l’alquimista dolç, conegut pels seus postres avantguardistes i, de vegades, completament bojos.

L’any 1986 obren El Celler de Can Roca, just al costat del restaurant familiar. A poc a poc, la seva cuina es converteix en una referència mundial. El restaurant obté tres estrelles Michelin i fins i tot és escollit millor restaurant del món pel rànquing The World’s 50 Best Restaurants els anys 2013 i 2015.

Però, malgrat aquest èxit planetari, els germans Roca continuen profundament arrelats al seu territori, a Catalunya, als seus productes, a la seva llengua i a la seva cultura. I no la deixarien per res del món.

2. Una cuina catalana entre tradició i innovació

La cuina dels germans Roca és un diàleg constant entre la tradició catalana i la innovació científica i artística. Revisiten plats populars i receptes de l’àvia amb tècniques modernes: cocció al buit, destil·lació d’aromes, textures inèdites…
Per a ells, la cuina és una forma d’art total: mengem, olorem, escoltem, mirem i recordem. Han creat, per exemple, plats inspirats en paisatges catalans, en records d’infantesa o fins i tot en perfums!

II/ La recepta de cuina

1. Un plat signatura: el “Perfum de terra” (un plat emblemàtic)

Per a aquesta crònica, us proposo descobrir un plat emblemàtic inspirat en la seva cuina: un plat català reinterpretat pels Roca, per exemple un arròs negre amb sèpia a l’estil Roca — més accessible de preparar a casa, però fidel a l’esperit de la seva cuina.
Us donaré una recepta detallada inspirada en la cuina catalana contemporània.

2. Recepta detallada: Arròs negre català amb sèpia (arròs negre reinterpretat)

Ingredients per a 4 persones:

• 320 g d’arròs rodó (tipus bomba o arborio)
• 500 g de sèpia fresca
• 1 ceba
• 2 grans d’all
• 1 tomàquet madur ratllat
• 1 litre de fumet de peix
• 2 sobres de tinta de sèpia (o la de la sèpia fresca)
• 10 cl de vi blanc sec
• Oli d’oliva verge extra
• Sal i pebre
• Julivert fresc

Per a l’allioli:

• 1 rovell d’ou
• 1 gra d’all
• 15 cl d’oli d’oliva suau
• Sal, suc de llimona

Passos de preparació:

1. Preparar la sèpia
Netegeu la sèpia i talleu-la a trossos petits. Reserveu la tinta si en teniu.

2. Fer la base aromàtica
En una paella gran o paellera, sofregiu la ceba i l’all ben picats amb oli d’oliva fins que siguin transparents. Afegiu-hi el tomàquet ratllat i deixeu-ho coure uns minuts.

3. Afegir la sèpia
Afegiu els trossos de sèpia i salteu-los uns minuts. Desglaceu amb el vi blanc i deixeu reduir.

4. L’arròs
Afegiu l’arròs, barregeu-lo bé perquè s’impregni dels sucs, i després aboqueu-hi la tinta de sèpia diluïda amb una mica de fumet.

5. La cocció
Afegiu el fumet calent a poc a poc, com si fos un risotto, durant uns 18 minuts, remenant regularment.

6. L’allioli
Piqueu l’all amb la sal, afegiu-hi el rovell d’ou i munteu una maionesa amb l’oli d’oliva. Acabeu amb unes gotes de suc de llimona.

7. Emplatat
Serviu l’arròs negre ben cremós, amb una quenelle d’allioli i una mica de julivert fresc.

3. La gastronomia com a cultura viva

Els germans Roca no només fan cuina: expliquen Catalunya al món sencer. A través dels seus plats parlen de la seva llengua, dels seus paisatges i dels seus records d’infantesa. Participen en projectes culturals, documentals i llibres, i defensen una gastronomia sostenible, respectuosa amb els productors i amb el territori. És una manera de dir que la cultura catalana és viva, moderna, creativa i oberta al món.

>  Conclusió

I vet aquí un petit viatge per Catalunya, entre cassoles, records i estrelles Michelin.
Si voleu descobrir la cultura catalana, obriu un llibre, escolteu la llengua… però sobretot, entreu a la cuina i proveu una recepta!

Això és tot! Moltes gràcies!

Jazz : Tell me – The Very Big Experimental Toubifri Orchestra

  • 🎵 Tell me – The Very Big Experimental Toubifri Orchestra

  • 📢 Per s’acoconar e se parar del freg, Manda ! vos balha un tròç de Jazz amb lo big band The Very Big Experimental Toubifri Orchestra, un collectiu de Lion de milanta musicians, benlèu un pauc mens, mai qu’un trentenat sus l’empont. Aquí un tròç que rescaufa doçamenton, subtil e mofle coma la gauta d’un nenet.

Brama : Saber Volar

  • 🎵 Brama – Saber Volar

  • 🎤 Brama lo grop auvernhat qu’avèm descobèrt lo mes passat e que nos plai a nautres a Radio Larzac. Se tròba dins la cadena You Tube “Lost in Traditions” del collectiu Soyouz Folklore Moderne religat a l’iniciativa “iNOUïS du Printemps de Bourges 2021” amb: Paolo Gauthier (batariá), Simon Guy (guitara), Baptiste Lherbeil (vièla de roda). Registrat al conservatori de musica de Tulle (19) lo 07 de mai dos mila vint-un (2021).

Laura de Lluis Llach

  • 🎵 Laura Lluis LLach

  • 📢 Tirat del disc “Campanades a Morts” lo tocasenh 1977 mil nou cent setenta set. Que sa cobèrta mòstra una man en forma de saludacion fascista. Siá sonque dos ans aprèp la mòrt de Franco. La cançon ren omenatge a son acompanhatritz a la guitara, Laura Almerich.

Lo concèrt dins lo desquet (Tiny Desk Concert)

  • 📢Totjorn dins la dralha dels pichons concèrts de Tiny Desk Concert de NPR, ara es un grop fòrt conegut e presat, Tom Tom Club. A la debuta es un “spin off” de Talking Head amb Tina Weymouth e Chris Frantz, d’unes dison que lor estil èra una prefiguracion del hip-hop e del Rap qu’espelissiá d’aqueste moment per aquó caldrà escotar “Wordy Rappinghood”.

  • 🎵 Genius of Love – Tom Tom Club:NPR Music Tiny Desk Concert

Misirlou

  • 🎵 Miserlou – Gugug

  • 📢 Coma de costuma, Manda ! l’emission que “manda lo batèu”, “que fa tirar”, “que buta a la ròda”, se deu de far virar la cultura ukuleleista amb nòstre grop punk escossés favorit Gugug. Mas pel moment nos a presentat un omenatge al rebetiko, lo blues grec o turc amb una gama arabo-andalosa. Los musicològues an una terme per tot aquò : lo mòde major doble armonique o mòde bizantin major o mòde major ongrés (la seconda es minora e la setena majora).

Maria Roanet

  • 🎤 Una lenga per l’esperança,

  • 🎵 Una lenga per l’esperança – Marie Rouanet

Calendièr

  • Lo lector del val, la tematica : “Dins la bóstia de las letras , un paperòt : Rendetz-vos a l’estacion de metrò de Ramonvila“, escrivetz la seguida mas lèu lèu perque la data de clausura se serra al 19 de febrier. https://www.lecteurduval.org/310-concours-nouvelles.html

  • Ostal de ma region la quinzena de las lengas regionalas Occitana e Catalana del 16 de febrièr entrò lo 1ier de març, exposicion en commemoracion dels detz ans de la despartida de Ives Roqueta qu’es un autor fòrt estacat al sud-avairon i aurà tanben una pensada per la paura Maria Roanet, sa femna que defuntèt a la fin del mes de genièr. L’exposicion es montada per l’associacion sud-avaironesa Cap l’Òc.

  • Patric Cofin lo 18 de febrièr a partir de 18 oras, tendrà una conferéncia sus Ives Roqueta e serà el lo mai assabentat per evocar lo paure Ives.

  • Recaliu cors de lenga pels començaires e confirmats dimècres 25 de febrièr a quatre oras del vèspre pels començaires, a cinc oras e mièja pels desgordits. Gara ! que serà un cors foran, mas pas luènh del fogal, perque se tendrà a l’ostal de ma region sus la plaça de la Capela. Es Magalona, nòstra ostessa que nos recebrà totjorn dins lo cadre de la quinzena de las lengas regionalas.

  • Lo Caylar l’associacion LARZAC VILATGE D’EURÒPA, cada primièr dijòus del mes organiza un cafè occitan, Al Cailar doncas lo 5 de mar`c.

  • Lo dimècres 25 de febrièr a 13h28 l’occi-tren amb una animacion musicala del tren partirà de Milhau cap a Besièrs per 15 oras. Una virada dins la vila es prevista puèi lo tren de 18h21 nos tornarà a Milhau per 20h16. L’animacion serà assegurada per l’artista Joanda.

  • Lo dissabte 21 de febrièr a Comprenhac “Festa de la sant Cochon”, aperitiu amb l’orquestra de bassas de Comprenhac e Balèti amb lo trio Loriot. Lo repais e lo balèti sonque 18 euros, pas car. Organizat per l’EpiC de Comprenhac.

  • Votatz per Manda sus la plataforma Parlem de la Region Occitanie-Pyrénées-Méditérranée fins a diluns 30 de març inclús.

FIN

🛏️🎵 Cowboy Bebop – Bad Dog No Biscuits

Vaquí que s’acaba Manda ! una edicion balèsa e comola…